No hi ha temps per perdre. Cal decidir-se amb rapidesa, sense por i en conseqüència. Però el cert és que costa, com si es tractés de pujar una muntanya amb cinc pams de neu que s’enganxa a les botes i no et permet avançar...
M’agradaria llevar-me cada dia amb la teva olor impregnada a la meva pell, m’agradaria regar les plantes i veure-les florir a la petita terrassa amb el sol d’aquest proper estiu.
Però aquesta falta de determinació davant la qüestió em fa dubtar de si realment és el moment, em falta el valor i la fermesa necessaris per començar aquesta nova aventura...
Ens salvarem?
Potser ara em toca a mi llençar-me a la piscina, no?
“Amb totes dues mans alçades a la lluna,
obrim una finestra en aquest cel tancat”
Maria Mercè Marçal
Hola Julia!
ResponEliminaet deixo el link del meu blog perque hi donis un cop d' ull. Ens veiem petons!
http://miscuatropalabras.blogspot.com/