divendres, 19 de març de 2010



Solo en proximidad de lo fantástico,
en ese punto dónde la razón humana pierde su control,
existe la posibilidad de traducir
la emoción más profunda del ser.


André Breton,
poeta i crític francès

Imatge: Temporal de vent a Tamariu

divendres, 12 de març de 2010

La Por

Des de ben petits ens expliquen històries de por, on les tenebres i els castells encantats en són els principals protagonistes. Històries però, que sempre tenen un final feliç i que acabaven per allunyar totes aquelles angoixes que podíem sentir dins nostre mentre escoltàvem el relat.
De més grans però, les pors que anem coneixent són ben diferents, tenim por de perdre allò que hem trobat o aconseguit amb esforç i dedicació, por de la mort, por a patir, por a que ens facin mal..., la por es present en gairebé totes les accions de la nostra vida.
Com més gran som més decisions cal prendre, i triar ens comporta una situació d’angoixa per no saber si realment estarem fent allò correcte.
Ens trobem un anomalia al cos i tenim por d’estar malalts, ens mirem al mirall i tenim por de no agradar, estimem i tenim por a que ens facin mal…
A més a més, des de l’autoritat, des del poder, s’avisa del que ens pot passar si; fumem, bevem o plorem més del compte.
Si mantenim una conversa molt propera amb algú, podríem contraure una nova grip; si fem l’amor amb algú, qualsevol malaltia de transmissió sexual; si ballem massa, amb el temps podríem patir artrosis…
Quina sort però, que les noves tecnologies ens permetran no moure’ns de casa i comunicar-nos a través del facebook, Messenger… Així tindrem menys perills a l’abast…
Potser és que les pors s’estan apoderant de la societat, i de tots nosaltres, i es clar, la por a la pròpia por no deixa viure.
Les pors hi seran sempre, només hem d’aprendre a conviure amb elles.
Tot el que ha de passar, acaba passant en el moment precís.

Grans paraules les de Eduardo Galeano


dimarts, 9 de març de 2010

NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM

DRET DE LES DONES A DECIDIR SOBRE EL NOSTRE COS
• Dret a l’avortament lliure i gratuït i per decisió de les dones.
• Dret al propi cos. L’avortament ha de ser un dret i no un delicte.
• Fora del codi penal!! Despenalització ja!!
• Que l'avortament sigui practicat dins de la xarxa sanitària pública i concertada regulant l’objecció de consciència i garantint la seva realització
• Prou detencions ni processaments per avortament a desaparició immediata de totes les responsabilitats penals que s'han produït i s’estan produint.
• Prou hipocresia i manipulació de la dreta i l’església contra els drets de les dones

30 ANYS REVINDICANT EL DRET A DECIDIR SOBRE EL NOSTRE COS!!!

Diumenge passat 7 de març a Barcelona es van convocar dues protestes totalment oposades al barri de Sarrià, la primera en fer la convocatòria va ser la Plataforma Catalunya Vida Sí, partidàries pro vida, al•legant que l’avortament és un delicte. Per contra la Plataforma per l’Avortament Lliure i Gratuït va considerar que era provocatiu fer una protesta contra l’avortament just la vigília del Dia Internacional de la Dona.

Les totalment contràries a l’avortament van titllar de provocadores a les manifestants que es varen despullar just davant de l’església Mare de Déu de la Bonanova tot cridant lemes a favor de l’avortament i la llibertat de la dona.

Es varen viure alguns moments de tensió segons Mossos d’esquadra que van separar els dos bàndols a través d’un cordó policial, i tot hi que alguns manifestants pro Vida ( en contra l’avortament) van trencar pancartes de les activistes feministes que llençaven crits per la llibertat, com sempre qui va acabar pagant els plats trencats van ser les pro avortament, que van acabar sent identificades pels policies ( i això que hi ha una llei que diu que es pot anar despullat per la ciutat mentre vagis ben calçat).

A tot l’Estat es varen fer manifestacions contra la nova llei de l’avortament. Entre la munió de gent hi podiem veure dirigents del PP com Carína Mejías o els germans Alberto i Jorge Fernández Díaz .

El que em costa d’entendre és per què és fan dir pro vida, això vol dir que aquells que estem a favor de l’avortament no estimem la vida?

Després ens trobem amb escoles d’educació especial plenes de nens amb trastorns de conducta, retards escolars severs causats per la manca d’educació i planificació familiar, pares i mares que no s’ocupen dels seus fills...
Tenir un fill és una responsabilitat, cal estar-ne segur i voler-ho per tal de poder educar i estimar, i no és un joc, les dones hem de poder escollir quan i com, sempre sent responsables dels nostres actes i sense jugar amb el nostre cos.
L’avortament és una opció a poder recórrer en alguns casos, és un dret.
Això sí, sense una educació prèvia, la nova llei és paper mullat.
La base és l’educació.

diumenge, 7 de març de 2010

La Revolució de les Dones




Dilluns, 8 de març de 2010, la Lara és dirigeix cap al Poble Nou a fer domicilis, l’Anna entra a les nou del matí a l’escola i diu bon dia als seus alumnes, la Roser es dirigeix a la empresa que ara fa anys va crear amb tot el seu esforç i dedicació alhora que pujava els seus dos fills; la Vane arriba de la feina a les vuit del matí i fa un petó a la Gina que dorm tranquil•la amb els seus dos dits preferits a la boca, la Laia corre cap a dansa del ventre després de més de deu hores de jornada laboral, la Maria lluita contra una malaltia degenerativa tot intentant recordar on ha deixat les sabatilles, la Kenya acaba la seva jornada laboral al cafè i es dirigeix a la universitat agrícola de Managua, la Paula busca feina amb ganes de començar la seva primera experiència com a infermera, l’Ester arriba corrents de la feina per anar a buscar els seus fills a l’escola, la Tere deixa en Joan a la guardaria i obre el bar familiar on hi treballa la resta del dia, l'Eulàlia arriba a casa esgotada i prepara el sopar per la família, la Marta es castellera i somnia en assolir noves fites...

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.
La data és significativa, tot hi que no es basa en un únic fet. L’any 1857 les obreres tèxtils nord-americanes entraven en vaga, així com els tràgic incendi de la fàbrica de Cotton el 8 de març de 1908 o l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el 25 de març de 1911. En aquests dos incendis van perdre’hi la vida 129 i 142 dones, respectivament.
Així com manifestacions per la pau, reivindicacions de millors condicions de vida i de treball, dels drets civils i polítics de les dones, són alguns dels fets que van marcar l’origen de la celebració del Dia Internacional de Dona.

L’any 1910 a Copenhaguen se celebrà la II Conferència Internacional de Dones Socialistes on Clara Zetkin (política comunista alemanya que va lluitar pels drets de la dona) va presentar la proposta d’establir el Dia Internacional de la dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, els drets de les dones, la pau i la llibertat.
La primera jornada oficial del 8 de març va celebrar-se el 1911.

Al final de la dècada dels seixanta torna a sorgir el moviment feminista, que comença a qüestionar la distribució de rols dins de la família, la societat, la sexualitat o el treball domèstic.

Tot hi els diferents avenços cap a la llibertat, encara avui dia rere dia apareixen als mitjans de comunicació notícies de maltractaments cap a la dona, notícies que ens parlen d’injustícies laborals, lapidacions...
Fem una revolució, LLUITEM PELS NOSTRES DRETS!!!!