dimarts, 16 de febrer de 2010

Indecisió



No hi ha temps per perdre. Cal decidir-se amb rapidesa, sense por i en conseqüència. Però el cert és que costa, com si es tractés de pujar una muntanya amb cinc pams de neu que s’enganxa a les botes i no et permet avançar...
M’agradaria llevar-me cada dia amb la teva olor impregnada a la meva pell, m’agradaria regar les plantes i veure-les florir a la petita terrassa amb el sol d’aquest proper estiu.
Però aquesta falta de determinació davant la qüestió em fa dubtar de si realment és el moment, em falta el valor i la fermesa necessaris per començar aquesta nova aventura...
Ens salvarem?
Potser ara em toca a mi llençar-me a la piscina, no?



“Amb totes dues mans alçades a la lluna,
obrim una finestra en aquest cel tancat”

Maria Mercè Marçal

dijous, 4 de febrer de 2010

hores mortes

A les hores mortes reposa, escriu totes aquelles paraules, aquells mots que li hauria agrada’t dir-li però que mai en va ser capaç, enyora aquells somriures plens de rialles, plens d’alegria tot hi que sap que qualsevol dia tornaran.
Fins hi tot, en dies de fred, quan la pluja cau sobre el seu serrell, ella somriu, doncs pensa que és afortunada, va pel bon camí.
L’immensa majoria de nosaltres, pensa que potser algun dia trobarà allò que busca, ella no, ella n’està convençuda, ella comença a trobar-ho.
Des de la classe pot veure com la pluja mulla el pati, que s’omple de dolls d’aigua estancada que potser l’endemà ja no hi seran.
I quan surt a fora les gotes li acaronen la cara i ella es veu reflectida a través de l’aigua, es mira, s’imagina.., potser és més bonica del que creu, potser ha crescut i ara no es reconeix.
Potser la vida és això, un mirall on ens podem veure reflectits segons les nostres accions, segons les sensacions, segons allò que estiguem mirant, pensa...

dilluns, 1 de febrer de 2010



no calen paraules...