dijous, 15 d’abril de 2010

El Punt, premi Nacional de Cultura




El Consell Nacional de la Cultura i les Arts ha concedit a El Punt el Premi Nacional de Cultura a la projecció social de la llengua catalana, tot al•legant que “és un exemple empresarial brillant i amb èxit d’una aventura periodística en català i per Catalunya basat en la informació preferentment regional i local”.

Amb aquest ja en són tres els premis nacionals rebuts en set anys, com ara pel 9 esportiu, que amb poc més d’un any de vida ja era reconegut com el primer diari esportiu en català com a contribució a la consolidació i creixement català en l’àmbit de l’esport.

I és necessari estar informat dels esdeveniments i successos locals, que són tan importants com els internacionals, i que sovint ens afecten molt més del que no pas ens pensem.

I que millor que poder-nos informar en la nostra pròpia llengua...

Felicitats un cop més a El Punt per aquesta feina ben feta.

I en poc més d’una setmana, serem a Sant Jordi...

dimecres, 14 d’abril de 2010

Lligams


Hi molts tipus de lligams, molts tipus de relacions que establim amb certes persones i que no sabem ben bé el per què existeix aquest lligam tan fort què ens uneix, per atzar o per destí i que ens provoca un sentiment molt intens. Els lligams es van formant a mesura que anem coneixent a les persones, amb algunes serà un lligam d’amistat creat per anys i anys de relació, altres per amor i altres simplement per una mirada o un sentiment que ens transmet seguretat i harmonia. Els lligams no tenen límits, la vida si. No hi ha vida sense límits, sense límits no es pot viure. Límits que cal canviar, anar transformant al llarg del temps, límits que cada un ha d’anar aprenent a través de l’educació.

L’única manera d’ensenyar a estimar és estimant, tot respectant els somnis i les pors dels altres, però sense deixar que el silenci imperi. Tots ens convertim en educadors i en aprenents, podem ensenyar a fer obres d’art o bé a fer veritables destrosses. I per poder fer una obra d’art es necessita sensibilitat i ètica.

Ningú ho sap tot, ningú ho ignora tot.

Però cal que ens ensenyin a ser feliços?



Aquí us deixo un tastet d’un reportatge, ja de fa uns quants anys, de 60 Minuts titulat Pensant en els altres on s’explica des de la tendresa, una manera d’entendre l’aprenentatge en una escola japonesa. Si en voleu més el teniu al youtube en sis parts, apareixen conceptes i i lliçons de vida que moltes vegades al fer-nos grans ens anem deixant pel camí.