dimarts, 27 de setembre de 2011

Ara toca ser valents...


El temps ho cura tot, o almenys això és el que pensava ella, però el cert és que dubtava de si realment a vegades el temps també ho agreuja tot.

Sovint, creia que allò que tant li agradava no podia fer-li mal. Però s’equivocava, allò que tant li agradava, allò en que sempre havia somniat, podia fer-la angoixar de valent.

És difícil trobar respostes, és difícil saber què vols i què no. No ens han ensenyat a triar, sense haver-nos de penedir d’allò escollit, acceptant les conseqüències que la decisió final pugui comportar, pensava per dins, amb la veu tremolosa i els nervis a flor de pell.

A mesura que creixem, sembla que més ens costi triar allò que volem, és que tenim més pors?

I les pors, què són les pors?

I amb un petit somriure vaig dir-me que tot aniria bé, que tot m’aniria bé.

Ara, toca ser valents...