dimarts, 17 de novembre de 2009

Grans, som molt grans


Acorruada entre una munió de braços, entre pit i esquena, toc de gralles alerta del moment de sortida; terços, quarts, dosos, acotxadora col•locada...vas imaginant dins el teu cap. De cop, aplaudiments a plaça, ulls humits, batec accelerat... un instant, cop sec, silenci...

Corregudes, mirades, estàs bé? Tothom bé. Sara tot bé? Si estava perfecte, la teníem, tornem-hi!

Quan aconsegueixes una fita que la feies molt lluny, gairebé impalpable, impossible de superar. Quan sobrepasses i de bon grat tots aquells objectius, totes aquelles expectatives proposades dins teu i dins d’un col•lectiu. Quan has vist una colla molt avall i ara la veus tocant el cel... Pell de gallina, orgull i passió per seguir convertint tots aquests somnis en realitats.

Grans, som molt grans

dimarts, 10 de novembre de 2009

Obrim portes, abaixem els murs...


El soroll de la porta al obrir-se m’ha desvetllat, al obrir els ulls m’he adonat que era on sempre, tapada fins dalt de tot, sentia que a fora hi feia fred, fred que intentava colar-se per la finestra que resta trencada des de fa dos anys, i enlloc d’arreglar-la hi poso una moneda a la conjuntura de manera que el mànec queda més subjecte.
Fa un dia gris però no trist, el sol sembla que vol mig sortir, i amb ell la ciutat sembla que ara tot just comença a despertar-se, ves a saber quina novel•la de corruptes, quina sàtira política, o quin llistat de promeses ens sorprendran mentre esmorzem amb un diari entre les mans i un cafè ben calent per començar amb bon peu un dia de fred.

Obama supera la primera votació pel canvi sanitari dels Estats Units, tot hi només ser una primera votació que guanya de cinc vots, sembla que tothom respira més tranquil i ja comencen a associar-li de bones maneres aquell tant menyspreat Novel de la Pau.
Ja veurem doncs, quant triga arribar aquest esperat canvi, i mentrestant encara avui hi ha persones que perden la vida a les portes dels hospitals nord-americans per trobar-les tancades per a elles.
Al mateix temps que els nord-americans voten pel seu sitsema sanitari, Alemanya celebra el 20è aniversari de la Caiguda del Mur de Berlín, un mur que va alliberar les dues alemanyes enfrontades. Avui ja podem veure alemanys orientals i occidentals barrejats a la feina i fins hi tot alguns matrimonis mixtes. Tot hi així les arrels són molt profundes i és difícil canviar els patrons, els sentiments costen de canviar.
Avui però, encara hi ha molts indrets del món on encara hi ha murs que fan de línia divisòria, i on encara com a conseqüència mor gent intentant saltar la frontera, com a Ceuta i Melilla, al Sàhara o a la India, són els anomenats murs del capitalisme.
Els alemanys ja poden deixar entreveure escletxes dins els seus murs mentals, tot hi que les diferències creades durant els quaranta anys de divisió, encara avui no els són indiferents.
No creem més murs, obrim-nos al màxim, deixem passar la llum entre nosaltres, per entendre’ns millor, i per poder entendre millor així els altres. Tothom ha de poder anar a tot arreu, tot hi tenir unes arrels,de la mateixa manera que tothom té dret a poder anar al metge independentment de la condició social a la que formi part, ha de poder decidir lliurement on vol dirigir-se, cap on vol anar.

Ara la porta tancada m’ha desvetllat, em sembla que prefereixo dormir amb la porta ben oberta...

divendres, 2 d’octubre de 2009

Realitat


Tot allò que observem és una interpretació de la realitat. Interpretació que està absolutament filtrada pel que percebem.

En la complexitat de la vida humana no existeixen veritat ni realitats absolutes, les realitats les construïm a través de les nostres pròpies històries. Per tant hi ha tantes realitats com històries possibles.

Ahir, una càlida tarda de tardor, una xerrada tènue en un bar ple de murmuris. Vaig aprendre, que els neguits i les pors resten dins nostre sempre, en cada moment de les nostres vides, només els hem de saber tractar, saber entendre fins a fer-los minvar el més aviat possible.

Així, i amb el recolzament d’una veu suau, una mirada tendre,una abraçada penetrant, tot resta més calmat i alhora tot pren més força.

Qui diu que les vaques només es troben a la muntanya? Elles també volen veure el mar...

divendres, 25 de setembre de 2009

un dia d'estiu

Sembla que la tardor ha decidit donar treva a la Mercè, que aquest cap de setmana celebra el seu Sant, com si es tractés d’una d’aquelles Festes Majors del bell mig del cor de l’estiu. Un concert a la mística Plaça del Rei, tranquil però amb bona música i excel·lent sonoritat. Una trucada, una xerrada inesperada que et pot fer oblidar per uns instants aquelles cabòries que barrinen durant tot el dia pel teu cap.

Aviat, ben aviat, tot arriba quan ha d’arribar, en el moment precís.
Una idea em ronda pel cap i crec que aviat la plasmaré a la realitat. Totes les persones són importants, totes són interessants, des del metge que fa el primer transplantament de cara, passant pel noi que et serveix el cafè amb llet curt en aquell bar on tan còmode t’hi trobes, com aquella noia que et creues cada matí dirigint-se a complir la seva jornada laboral en un taller ocupacional, fins al cuiner més reconegut del món. Totes, totes elles, són persones excepcionals, persones amb coses a dir, amb inquietuds, i amb empenta. Així què? Parlem amb ells? Sentim les seves veus?

Aviat, ben aviat, tot arriba...

dimarts, 15 de setembre de 2009



Tot allò que surti de dins…estarà bé.
No ho analitzis, no cal. Només cal que ho sentis i ho expressis, si vols. Només cal que ho visquis plenament i tal com ha vingut desapareixerà, tant per coses positives com per a coses negatives. No siguis impacient, no et neguitegis. Confia en que l’instant següent també serà passatger…viu l’instant present.
La frustració és tant falsa…Demana al Món un gram de paciència, que això és l’únic que t’està intentant ensenyar la teva por.
Expressa’t gestualment. Somriu.
Somriu inclús quan et sentis possessiva i gelosa. I no busquis dins teu allò que t’agradaria expressar. Deixa que l’entorn t’ho regui, dia a dia, fins que en surti una flor.
No tinguis pressa per aprendre, deixa que els sentits t’impregnin la ment fins adonar-te que ja saps una cosa més. I aleshores explica-ho tot xiuxiuejant a aquella orella frisosa per escoltar-te.
Dorm tranquil·lament, somnia sense parar, si l’endemà no recordes res, és que era un somni dolç, així que no t’hi capfiquis.
Si ets sents perdut, poruc, canvia el teu rumb, la direcció que prenguis serà l’adequada, perquè l’hauràs escollit tu, serà la teva, i si t’equivoques ja hauràs après una cosa més.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Yo hago lo mío y tú haces lo tuyo.
No estoy en este mundo para llenar tus expectativas,
y tú no estás en este mundo para llenar las mías.
Tú eres tú y yo soy yo.
Y, si por casualidad nos encontramos, es hermoso.
Si no, no puede remediarse.

dimecres, 9 de setembre de 2009

VISC A BARCELONA, VISCA BARCELONA?



Aquests darrers dies està de moda parlar de les prostitutes de Ciutat Vella, dels toxicòmans del Raval, de barris bruts i de centres de prevenció tancats...
Nous cartells amb el lema “Barcelona posa’t guapa” ronden pels pensaments de l’alcalde Hereu i el senyor Clos.
El mateix alcalde que durant una entrevista al programa els Matins de TV3 vol remarcar que Barcelona no és la que veiem aquests dies, sinó també és la Barcelona del congrés de Cardiòlegs celebrat la setmana passada a la ciutat. Uns professionals que van del congrés a l’hotel assignat, sense més temps per donar una volta per les famoses Rambles del centre, i veure aquesta mateixa ciutat que ara entoma la polèmica de la prostitució al carrer i degradació de certs barris cèntrics (i els que no ho són tant, però es clar, no provoquen tants maldecaps..,).
Ens preocupa la reputació de la ciutat vistes enfora, des de la nostra admirada Europa, des del turisme...
Però ens preocupa realment que el nombre de toxicòmans al carrer augmenti dia rere dia? I que cada vegada hi hagi més immigrants il·legals que recorrin a la prostitució per manca de recursos? Potser el problema ve de molt més enllà, potser aquests barris que intentem disfressar amb botigues de disseny i grans hotels de luxe, continuen en un estat de degradació extrema, però mentrestant continuarem presumint d’una ciutat per viure-la!

dimarts, 8 de setembre de 2009

Com un miratge...


"Fenomen òptic que consisteix a veure objectes llunyans que no hi són a causa de la llum que es reflecteix".

Que ens diferencia de la realitat o dels miratges?

Com sabem que allò que els nostres ulls estan mirant és realitat o ficció?

Tot depèn de la mirada que ho estigui observant, però sovint és més senzill viure de miratges...