dilluns, 13 de gener de 2014



Plou (i no vol parar)

diumenge, 12 de gener de 2014

Enyor



  Ella es desperta un diumenge al refugi, obre els porticons, i veu que després d’una mica de pluja, ha tornat a sortir el sol.

  Enyora aquells matins de diumenge a la llar compartida on despertar-se era un plaer al costat d’ell, amb aquells petons de mandra que allunyaven tota preocupació. 

  Enyora els cafès compartits, les estones per volar, el diari llegit en veu alta i comentat, on  cada notícia li semblava una de diferent explicada des de la mirada d’ell. 

  Però en realitat, l’enyora a cada instant de la seva vida. És impossible no enyorar-lo.
  Només que, encara ha d’aprendre a fer-ho d’una manera menys trista. 



             Davant seu, hi ha moviment, malgrat ella encara resti aturada.




dijous, 9 de gener de 2014

Nou any



                                   Ha mort un any, sembla que diuen;

                                  comença, comença tu també de nou.

                                                     P.LARKIN
                                          
                                                       



 Començar de nou, és fàcil de dir, i molt difícil de saber fer, i encara més complicat, saber si es vol o no es vol tornar a començar. 

  A vegades no cal començar de nou, sinó recomençar, tornar a començar com tantes i tantes vegades fem a la vida. 

  Recomençar, no vol dir deixar enrere allò viscut, a vegades es necessita, d’altres s’anhelarà per sempre més, però caldrà aprendre a viure amb aquest anhel, i trobar noves il·lusions que omplin els nostres dies.
  Com tot, és una cursa de llarga distància, que sols no sempre podem fer, però si acompanyats de tota aquella gent que ens fa ser nosaltres mateixos, els que hi són en presència i els que hi són de moltes altres maneres. 

  Cal, trobar-nos, però que n’és de complicat...

 Bon any, per als qui re comencen i per als qui re continuen