dimarts, 11 de febrer de 2014



  Tancant l’apartament de la platja

Ja està net i endreçat.
Els armaris tancats, com les finestres.
No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
El dormitori amb el llit fet,
la tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls il·luminats
per un somriure.
Tot l’hivern sola i escoltant el mar.


Joan Margarit


dilluns, 10 de febrer de 2014

Remoure





 Quan l’altre dia rellegint el diari, vaig assabentar-me de la notícia, el cor se’m va encongir de cop, el cap m’anava a mil per hora recordant moments de fa més de mig any enrere, moments que sovint em venen al cap, però que desprès de llegir la notícia em disparaven sense parar els pensaments. 


  Una altra mort injusta, una altra persona jove i amant de la vida. I no puc deixar de posar-me en la pell dels seus, dels més propers, de com de difícil és acceptar que no veuràs més a aquella persona que tant estimes, quan encara avui no ho puc entendre.


  Però per altra banda, he comprès que això és la vida, que consisteix en viure-la, per morir sense penedir-te de res, i que els anys no sumen en plenitud, sinó que és la qualitat dels moments viscuts la que fa que una vida sigui el més intensa i plena possible.


  I llegint cada escrit de la Tatiana Sisquella, em penso i crec no equivocar-me, que era una persona que ho sabia fer bé, això d’aprofitar moments. 


  Som aquí, i no sabem per quan de temps.


  Cal viure el present, ara cal que les ferides marcades al cor, ens ho permetin. 


Us deixo un escrit de la Tatiana Sisquella...


Aquest és l'any

 Comença l'any 2011. L'any que la Carme tindrà un fill i li posarà el nom de l'avi patern.


 També serà l'any que en Miquel se separarà de la Mónica, després d'haver-se promès amor etern, i que l'Eila rebrà una beca per anar a estudiar a Alemanya, on es quedarà a viure la resta de la seva vida. 
  El 2011 en Yussouf trobarà una feina estable conduint l'autobús de la línia 14 i, per primera vegada, la Marta esnifarà cocaïna en una festa. Aquest any en Juanjo farà, per fi, el viatge dels seus somnis a la Patagònia i la Sara s'atrevirà a dir als seus pares que té una nòvia. Aquest serà l'any que en Martí es jubilarà després de quatre dècades treballant a la fàbrica, que la Cèlia tindrà un accident de cotxe que la deixarà en coma i que en Dani sortirà de la presó. 


 El 2011 els Feliu decidiran posar la mama en una residència i, malgrat tot, la Sílvia i en Teo faran un cop de cap i es compraran un pis, ideal parelles, al barri de les Corts. Serà l'any que la Graciela aprendrà a parlar i en Pere es trobarà un bony estrany als testicles. Aquest any a casa dels Rovira els tocarà la loteria i a la Clàudia se li morirà el seu gos Bauer.
  El 2011 serà l'any que en Fabio obrirà un restaurant italià, que anys més tard guanyarà una estrella Michelin. També serà l'any que en Pau i en Jaume es casaran i que la Pilar oblidarà com es diu el seu marit, quin dia va néixer i on ha posat les claus de casa. Aquest any la Diana i en Joan aniran a Etiòpia a buscar el seu fill i l'Agnès aprovarà el carnet de conduir. Serà l'any que en Manuel abandonarà les oposicions a jutge i que la Michaela farà el seu primer petó amb llengua. També serà enguany quan la Dolors s'atrevirà a denunciar el seu marit i quan el pare Miquel penjarà els hàbits després d'una gran crisi de fe. 


Tot això serà aquest any. O potser no. Feliç incertesa.