un dia d'estiu

Sembla que la tardor ha decidit donar treva a la Mercè, que aquest cap de setmana celebra el seu Sant, com si es tractés d’una d’aquelles Festes Majors del bell mig del cor de l’estiu. Un concert a la mística Plaça del Rei, tranquil però amb bona música i excel·lent sonoritat. Una trucada, una xerrada inesperada que et pot fer oblidar per uns instants aquelles cabòries que barrinen durant tot el dia pel teu cap.

Aviat, ben aviat, tot arriba quan ha d’arribar, en el moment precís.
Una idea em ronda pel cap i crec que aviat la plasmaré a la realitat. Totes les persones són importants, totes són interessants, des del metge que fa el primer transplantament de cara, passant pel noi que et serveix el cafè amb llet curt en aquell bar on tan còmode t’hi trobes, com aquella noia que et creues cada matí dirigint-se a complir la seva jornada laboral en un taller ocupacional, fins al cuiner més reconegut del món. Totes, totes elles, són persones excepcionals, persones amb coses a dir, amb inquietuds, i amb empenta. Així què? Parlem amb ells? Sentim les seves veus?

Aviat, ben aviat, tot arriba...

Tot allò que surti de dins…estarà bé.
No ho analitzis, no cal. Només cal que ho sentis i ho expressis, si vols. Només cal que ho visquis plenament i tal com ha vingut desapareixerà, tant per coses positives com per a coses negatives. No siguis impacient, no et neguitegis. Confia en que l’instant següent també serà passatger…viu l’instant present.
La frustració és tant falsa…Demana al Món un gram de paciència, que això és l’únic que t’està intentant ensenyar la teva por.
Expressa’t gestualment. Somriu.
Somriu inclús quan et sentis possessiva i gelosa. I no busquis dins teu allò que t’agradaria expressar. Deixa que l’entorn t’ho regui, dia a dia, fins que en surti una flor.
No tinguis pressa per aprendre, deixa que els sentits t’impregnin la ment fins adonar-te que ja saps una cosa més. I aleshores explica-ho tot xiuxiuejant a aquella orella frisosa per escoltar-te.
Dorm tranquil·lament, somnia sense parar, si l’endemà no recordes res, és que era un somni dolç, així que no t’hi capfiquis.
Si ets sents perdut, poruc, canvia el teu rumb, la direcció que prenguis serà l’adequada, perquè l’hauràs escollit tu, serà la teva, i si t’equivoques ja hauràs après una cosa més.

Yo hago lo mío y tú haces lo tuyo.
No estoy en este mundo para llenar tus expectativas,
y tú no estás en este mundo para llenar las mías.
Tú eres tú y yo soy yo.
Y, si por casualidad nos encontramos, es hermoso.
Si no, no puede remediarse.

VISC A BARCELONA, VISCA BARCELONA?

Aquests darrers dies està de moda parlar de les prostitutes de Ciutat Vella, dels toxicòmans del Raval, de barris bruts i de centres de prevenció tancats...
Nous cartells amb el lema “Barcelona posa’t guapa” ronden pels pensaments de l’alcalde Hereu i el senyor Clos.
El mateix alcalde que durant una entrevista al programa els Matins de TV3 vol remarcar que Barcelona no és la que veiem aquests dies, sinó també és la Barcelona del congrés de Cardiòlegs celebrat la setmana passada a la ciutat. Uns professionals que van del congrés a l’hotel assignat, sense més temps per donar una volta per les famoses Rambles del centre, i veure aquesta mateixa ciutat que ara entoma la polèmica de la prostitució al carrer i degradació de certs barris cèntrics (i els que no ho són tant, però es clar, no provoquen tants maldecaps..,).
Ens preocupa la reputació de la ciutat vistes enfora, des de la nostra admirada Europa, des del turisme...
Però ens preocupa realment que el nombre de toxicòmans al carrer augmenti dia rere dia? I que cada vegada hi hagi més immigrants il·legals que recorrin a la prostitució per manca de recursos? Potser el problema ve de molt més enllà, potser aquests barris que intentem disfressar amb botigues de disseny i grans hotels de luxe, continuen en un estat de degradació extrema, però mentrestant continuarem presumint d’una ciutat per viure-la!

Com un miratge...

"Fenomen òptic que consisteix a veure objectes llunyans que no hi són a causa de la llum que es reflecteix".

Que ens diferencia de la realitat o dels miratges?

Com sabem que allò que els nostres ulls estan mirant és realitat o ficció?

Tot depèn de la mirada que ho estigui observant, però sovint és més senzill viure de miratges...