Tot allò que observem és una interpretació de la realitat. Interpretació que està absolutament filtrada pel que percebem.
En la complexitat de la vida humana no existeixen veritat ni realitats absolutes, les realitats les construïm a través de les nostres pròpies històries. Per tant hi ha tantes realitats com històries possibles.
Ahir, una càlida tarda de tardor, una xerrada tènue en un bar ple de murmuris. Vaig aprendre, que els neguits i les pors resten dins nostre sempre, en cada moment de les nostres vides, només els hem de saber tractar, saber entendre fins a fer-los minvar el més aviat possible.
Així, i amb el recolzament d’una veu suau, una mirada tendre,una abraçada penetrant, tot resta més calmat i alhora tot pren més força.
Qui diu que les vaques només es troben a la muntanya? Elles també volen veure el mar...
