Acorruada entre una munió de braços, entre pit i esquena, toc de gralles alerta del moment de sortida; terços, quarts, dosos, acotxadora col•locada...vas imaginant dins el teu cap. De cop, aplaudiments a plaça, ulls humits, batec accelerat... un instant, cop sec, silenci...
Corregudes, mirades, estàs bé? Tothom bé. Sara tot bé? Si estava perfecte, la teníem, tornem-hi!
Quan aconsegueixes una fita que la feies molt lluny, gairebé impalpable, impossible de superar. Quan sobrepasses i de bon grat tots aquells objectius, totes aquelles expectatives proposades dins teu i dins d’un col•lectiu. Quan has vist una colla molt avall i ara la veus tocant el cel... Pell de gallina, orgull i passió per seguir convertint tots aquests somnis en realitats.
Grans, som molt grans
Molt grans!i és que amb el temps es va veient l'esforç i sacrifici de tota la gent que, finalment, ho fa possible. Seguim somniant...
ResponEliminabonica reflexió anterior.
una abraçada!
Eskerrik kasko miratge per aquesta reflexió tant pura i alhora emocionant.
ResponEliminaSoc lluny però jo també vaig ser la pinya fent de crossa, lateral, contrafort, agulla, tap, primeres man, vent... ajudant a la carla a fer l'aleta, ajudant a tota la resta de canalla a que confiin en ells mateixos, en ser valents, en ser ells mateixos... estan a prop d'una persona que vaig coneixer fent castells, ara fa uns pocs anys, algú que me'n va ensenyar i de qui ja no me pogut separar...
Gràcies,
Eskerrik asko