diumenge, 12 de gener del 2014

Enyor



  Ella es desperta un diumenge al refugi, obre els porticons, i veu que després d’una mica de pluja, ha tornat a sortir el sol.

  Enyora aquells matins de diumenge a la llar compartida on despertar-se era un plaer al costat d’ell, amb aquells petons de mandra que allunyaven tota preocupació. 

  Enyora els cafès compartits, les estones per volar, el diari llegit en veu alta i comentat, on  cada notícia li semblava una de diferent explicada des de la mirada d’ell. 

  Però en realitat, l’enyora a cada instant de la seva vida. És impossible no enyorar-lo.
  Només que, encara ha d’aprendre a fer-ho d’una manera menys trista. 



             Davant seu, hi ha moviment, malgrat ella encara resti aturada.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada