Ella es desperta un diumenge al refugi, obre
els porticons, i veu que després d’una mica de pluja, ha tornat a sortir el
sol.
Enyora aquells matins de diumenge a la llar
compartida on despertar-se era un plaer al costat d’ell, amb aquells petons de mandra que
allunyaven tota preocupació.
Enyora els cafès compartits, les estones per
volar, el diari llegit en veu alta i comentat, on cada notícia li semblava una de diferent
explicada des de la mirada d’ell.
Però en realitat, l’enyora a cada instant de
la seva vida. És impossible no enyorar-lo.
Només que, encara ha d’aprendre a fer-ho d’una
manera menys trista.
Davant seu, hi ha moviment, malgrat ella
encara resti aturada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada