Estic mirant una fotografia
damunt la qual arriba un raig de sol.
Tant raonar i tant argumentar
mentre se'ns escapa el nostre amor.
Cap lògica no pot salvar l'abisme
que hi ha entre dir t'estimo i no dir-ho.
Somric davant de la fotografia.
Estimem molt de temps.
El sol, com triga a anar-se'n dels retrats.
No era lluny ni difícil
Joan Margarit
No era lluny ni difícil, tan sols a les notres mans...
ResponEliminaÉs un poema preciós i ple de força! Sembla mentida tot el que es pot dir amb tant poques paraules! Tant de bo tingués jo aquest domini de la llengua!
ResponEliminapreciós...com tu. una abraçada petita
ResponEliminaPerò com m'agrades tant!!! muaaaaa!
ResponElimina