En poc més d’un any, tornem a fer història, la millor actuació de la nostra història.
Nervis, som a casa, és festa major, i la fita a aconseguir no és fàcil:
5 de 7, 3 de 7 aixecat per sota, i 4 de 7 amb l’agulla...
Sortim de 5, i el brodem, de manera que el tres ja està sentenciat a segona ronda...
... Silenci sepulcral, nervis, ganes d’aconseguir-lo, de tornar a fer història.
El tronc va pujant amb molta més facilitat que a qualsevol dels assajos anteriors. S’atura, l’anxaneta fa la passa, comença a baixar acotxador, somriures i aplaudiments a plaça, pell de gallina, ulls amarats de ll'àgrimes, abraçades i petons....
Ho hem tornat a fer, la constància i l’esforç ens han fet arribar fins aquí, Cargolins som collonuts!!!!
Grans, som molt grans
Gràcies
Preparats...un.... dos... tres. Preparats... Aaaamunt!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaJo, a la pinya, de segon aixecador, ben amarrat als colzes, donan-t'ho tot per aixecar la il·lusió en forma de castell. Molts esforços dipositats, molta força conjunta, d'aquella que fa colla, molts reptes per superar.
I, a quarts, ella, nerviosa per la responsabilitat que té vers la colla, vers ella mateixa, vers la festa major. Una constant en la seva relació amb Santa Magdalena, però enguany, l'ha sabut encarar amb més empenta, força, un signe de superació.
Puja l'anxaneta, fa la pasa, baixen dosos, baixen quarts entre rialles, baixen terços descollonant-se...
CARGOLINS, CARGOLINS, CAGOLINS...
Deixo de saltar i, amb llàgrimes als ulls, només la busco a ella, la que m'ha ensenyat a lluitar, a saber trobar el meu lloc, a readaptar el meu paper a la pinya.
I la trobo, ens abraçem i no sento res més que la seva olor, el seu somiqueig, la seva brisa... La miro i només li dic que estic orgullós d'ella, de la seva força, de les seves enormes capacitats. Avui, em guanyat un nou repte, avui ella ha guanyat un nou repte.
Ara em toca a mi anar a pel repte.
Orgull de pinya,
Orgull d'ella
Felicitats!