La majoria de tots nosaltres hem estat educats de tal manera, que associem cada cosa al seu contrari i només veiem el món vers el seu antònim, separem la vida de la mort, el que és bell del que és lleig, el que és gran del que és petit, l’alt del prim, la llarga de la curta, allò humà d’allò inhumà, allò lleu d’allò greu…
Però el fet és que, des que naixem morim una mica més cada dia, i allò que considerem preciós ho és només per què existeix allò lleig per poder-ho comparar.
És el concepte de contradicció que ens porta a considerar tot allò que ens envolta lligat al seu contrari.
Reconeixem però, allò humà d’allò inhumà? I Allò lleu d’allò greu? La riquesa i la pobresa són antònims? Això vol dir que quan parlem de riquesa pensem automàticament en la pobresa?
Quantes preguntes retòriques, quants dies d’estudi plens de metodologia, canvis, contradiccions, cafès ben carregats i hores mortes de descans inexpert...
I avui ja torna a ser dilluns, i que n’hi hagin més com aquest; de començar noves experiències, dilluns que no semblin aquells dilluns feixucs i monòtons...
imatge: Posta de sol a Punta Nati, Menorca
M'encanta, és genial com pots expressar amb paraules tot allò que tenim dins i ni tan sols podem veure, ni tocar.
ResponEliminaSort que et vas decidir a fer el blog, i així nosaltres no ens ho deixem perdre!
Espero amb cadeletes la propera entrada.
Tinc ganes de veuret!
Completament d'acord amb la Bea. Tens una capacitat innata d'extrerioritzar amb paraules allò que sents, és com si el teu cor parlés. I no és una cosa fàcil de fer, jo no ho he aconseguit mai a tan alt nivell tot i que en principi em vull dedicar al món de l'escriptura. Com t'ho fas per dialogar tan lucidament amb la teva consciència? M'agradaria que me n'ensenyessis. la veritat és que estic astorat, perplex i admirat.
ResponEliminaGràcies per donar-me... un dia més de vida, il·lusionat, amb un esperit renovador i necessari.
I a vegades ens hem sortim!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Crec que el que dius a més de bonic és veritat. Llàstima que en ocasions no recordem (tots) el que tant bé pensàrem algun moment anterior. Ets veritablement fantàstica i poètica, qui està al teu voltant somriu de gaudir-te. Un petó!
ResponElimina