Tot allò que observem és una interpretació de la realitat. Interpretació que està absolutament filtrada pel que percebem.
En la complexitat de la vida humana no existeixen veritat ni realitats absolutes, les realitats les construïm a través de les nostres pròpies històries. Per tant hi ha tantes realitats com històries possibles.
Ahir, una càlida tarda de tardor, una xerrada tènue en un bar ple de murmuris. Vaig aprendre, que els neguits i les pors resten dins nostre sempre, en cada moment de les nostres vides, només els hem de saber tractar, saber entendre fins a fer-los minvar el més aviat possible.
Així, i amb el recolzament d’una veu suau, una mirada tendre,una abraçada penetrant, tot resta més calmat i alhora tot pren més força.
Qui diu que les vaques només es troben a la muntanya? Elles també volen veure el mar...
m'encantaria poder llegir el que hi posa....però surten símbols estranys...només llegeixo les dues últimes línies.
ResponEliminauna abraçada
Aii aquesta Júlia que ens posa traves per descobrir els seus secrets.
ResponEliminaEts genial bonica, tu i e blog.
Les coses poden semblar difícils, però amb l'ajuda de qui estimes tot és més fàcil de solucionar.
ResponEliminaComprendre és aprendre, escoltar és confiar, creure és estimar...
Si creus en la gran llum que brota dins teu, tot restarà al teu abast, els miralls tornaran a aparèixer i la felicitat s'apoderarà de tot.
cada dia gaudeixo més llegin-te, a veure si hi tornes perquè l'addició ja comença a fer estralls...