El soroll de la porta al obrir-se m’ha desvetllat, al obrir els ulls m’he adonat que era on sempre, tapada fins dalt de tot, sentia que a fora hi feia fred, fred que intentava colar-se per la finestra que resta trencada des de fa dos anys, i enlloc d’arreglar-la hi poso una moneda a la conjuntura de manera que el mànec queda més subjecte.
Fa un dia gris però no trist, el sol sembla que vol mig sortir, i amb ell la ciutat sembla que ara tot just comença a despertar-se, ves a saber quina novel•la de corruptes, quina sàtira política, o quin llistat de promeses ens sorprendran mentre esmorzem amb un diari entre les mans i un cafè ben calent per començar amb bon peu un dia de fred.
Obama supera la primera votació pel canvi sanitari dels Estats Units, tot hi només ser una primera votació que guanya de cinc vots, sembla que tothom respira més tranquil i ja comencen a associar-li de bones maneres aquell tant menyspreat Novel de la Pau.
Ja veurem doncs, quant triga arribar aquest esperat canvi, i mentrestant encara avui hi ha persones que perden la vida a les portes dels hospitals nord-americans per trobar-les tancades per a elles.
Al mateix temps que els nord-americans voten pel seu sitsema sanitari, Alemanya celebra el 20è aniversari de la Caiguda del Mur de Berlín, un mur que va alliberar les dues alemanyes enfrontades. Avui ja podem veure alemanys orientals i occidentals barrejats a la feina i fins hi tot alguns matrimonis mixtes. Tot hi així les arrels són molt profundes i és difícil canviar els patrons, els sentiments costen de canviar.
Avui però, encara hi ha molts indrets del món on encara hi ha murs que fan de línia divisòria, i on encara com a conseqüència mor gent intentant saltar la frontera, com a Ceuta i Melilla, al Sàhara o a la India, són els anomenats murs del capitalisme.
Els alemanys ja poden deixar entreveure escletxes dins els seus murs mentals, tot hi que les diferències creades durant els quaranta anys de divisió, encara avui no els són indiferents.
No creem més murs, obrim-nos al màxim, deixem passar la llum entre nosaltres, per entendre’ns millor, i per poder entendre millor així els altres. Tothom ha de poder anar a tot arreu, tot hi tenir unes arrels,de la mateixa manera que tothom té dret a poder anar al metge independentment de la condició social a la que formi part, ha de poder decidir lliurement on vol dirigir-se, cap on vol anar.
Ara la porta tancada m’ha desvetllat, em sembla que prefereixo dormir amb la porta ben oberta...
Els murs entre persones, sentiments, paísos, classes socials, raçes... són un dels pitjors enemics de la classe humana, allò que ens apropa més als animals, com quan posem una tanca per separar mascles i femelles.
ResponEliminaQuè és el que esperem de l'altre? Comprensió i respecte, exactament el mateix que hem de fer nosaltres amb ell. De moment, hem d'aplaudir la iniciativa d'Obama encara que els mals presagis el sobrevolen ja que mig país s'hi enfrontarà.
Sobre el mur de Berlín, cal afegir que a Alemanya n'hi ha un de nou: el que mira per sobre l'espatlla la nombrosa colonia turca que viu al país, el que empara associacions hitlerianes.
A tot arreu hi ha mur, però hi són perquè els haguem de trencar... quin és sinó el seu destí?
Un dia fosc, lluny, ben lluny, però qualsevol nit pot sortir el sol, com deia en Cissa. I no paguis el peatge del miratge, ja que pots mirar la lluna i dins teu
Una gran reflexió!