Sembla que la tardor ha decidit donar treva a la Mercè, que aquest cap de setmana celebra el seu Sant, com si es tractés d’una d’aquelles Festes Majors del bell mig del cor de l’estiu. Un concert a la mística Plaça del Rei, tranquil però amb bona música i excel·lent sonoritat. Una trucada, una xerrada inesperada que et pot fer oblidar per uns instants aquelles cabòries que barrinen durant tot el dia pel teu cap.
Aviat, ben aviat, tot arriba quan ha d’arribar, en el moment precís.
Una idea em ronda pel cap i crec que aviat la plasmaré a la realitat. Totes les persones són importants, totes són interessants, des del metge que fa el primer transplantament de cara, passant pel noi que et serveix el cafè amb llet curt en aquell bar on tan còmode t’hi trobes, com aquella noia que et creues cada matí dirigint-se a complir la seva jornada laboral en un taller ocupacional, fins al cuiner més reconegut del món. Totes, totes elles, són persones excepcionals, persones amb coses a dir, amb inquietuds, i amb empenta. Així què? Parlem amb ells? Sentim les seves veus?
Aviat, ben aviat, tot arriba...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada