Tot allò que surti de dins…estarà bé.
No ho analitzis, no cal. Només cal que ho sentis i ho expressis, si vols. Només cal que ho visquis plenament i tal com ha vingut desapareixerà, tant per coses positives com per a coses negatives. No siguis impacient, no et neguitegis. Confia en que l’instant següent també serà passatger…viu l’instant present.
La frustració és tant falsa…Demana al Món un gram de paciència, que això és l’únic que t’està intentant ensenyar la teva por.
Expressa’t gestualment. Somriu.
Somriu inclús quan et sentis possessiva i gelosa. I no busquis dins teu allò que t’agradaria expressar. Deixa que l’entorn t’ho regui, dia a dia, fins que en surti una flor.
No tinguis pressa per aprendre, deixa que els sentits t’impregnin la ment fins adonar-te que ja saps una cosa més. I aleshores explica-ho tot xiuxiuejant a aquella orella frisosa per escoltar-te.
Dorm tranquil·lament, somnia sense parar, si l’endemà no recordes res, és que era un somni dolç, així que no t’hi capfiquis.
Si ets sents perdut, poruc, canvia el teu rumb, la direcció que prenguis serà l’adequada, perquè l’hauràs escollit tu, serà la teva, i si t’equivoques ja hauràs après una cosa més.