Recordo, de petita a l’escola, ens havien fet fer deures per a casa: portar una llibreta en blanc, només amb l’excepció de la primera pàgina on hi havíem de posar una foto nostre, “divertida” ens deien, i un escrit on ens presentàvem, i hi explicàvem aquelles coses que més ens agradava fer, llocs on ens agradava anar...
Un dies més tard aquesta llibreta sortí de viatge cap a Bòsnia, direcció a les mans d’algun nen que en aquell moment, restava enmig d’una guerra, que sense n’hi voler-ho, ni saber-ho, l’havia atrapat...
I com la llibreta, aquest estiu, força anys després de que aquest nen la rebés, jo viatjava cap a Croàcia, un indret on, 20 anys després de la guerra, han sabut recuperar-se d’una manera admirable, i traient profit de tot allò que els és un recurs per a seguir remuntant.
Un seguit de conflictes al territori de l’anomenada antiga Iugoslàvia que van tenir lloc entre els anys 1991 i 2001, s’anomenaren la Guerra dels Balcans. Iugoslàvia es dividia en 6 exrepúbliques i sorgiren diferents conflictes entre gran part d’elles, els conflictes eren de caire étnic i per nacionalismes, principalment esdevingueren entre Serbis per una banda, i Croats, Bosnians i albanesos per l’altre, però també més tard en sorgiren noves enemistats entre Bosnians i Croats (a Bòsnia i Croàcia) i Macedonis i Albanesos ( a la República de Macedònia).
Iugoslàvia era un país molt heterogeni, ja que era frontera religiosa entre catòlics, ortodoxos i musulmans, i aquest en va ser un dels tants elements desencadenants.
El nacionalisme Serbi, almenys vist des de la “nostra” Europa semblava una branca directe del nazisme Alemany, però en una Guerra Civil, ningú queda al marge, o estàs a un costat o a l'altre, i els Croats també van tenir un paper protagonista en aquesta Guerra, mentre que els Bosnians restaven al vell mig del conflicte i són els que més en van patir les conseqüències.
L’any 1996, aquesta ja si que ens queda més present al nostre record, La guerra de Kosovo. Es convertia en una guerra a gran escala mundial durant el 1999 i que acabà amb una altre guerra afegida (per alguns): la intervenció de l’OTAN.
Mentre compartíem impressions sobre nacionalismes, sobre drets d’una nació i sobre la mateixa Guerra amb un Croat en un dels estrets carrerons de marbre de Dubrovnik, explicàvem el nostre conflicte amb Espanya, ens sortia la ràbia que a vegades sents dins, i només la pots expulsar quan sents que algú ho pot comprendre. L’home alt i ros ens va dir, segur de si mateix: Si però creieu que val la pena perdre la teva parella, el teu pare, i els amics, per poder canviar la situació?
Vam marxar, pensant-hi tota la tarda...
Imatge: Dubrovnik
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada