Explica’m per què plou sense parar?
Explica’m que és això que sento i que no puc treure.
Explica’m què faig, on vaig, qui sóc.
Arrenca les meves arrels i anem lluny d’aquí.
Lluny, en una terra on la gent cregui en la llibertat.
Explica’m per què aquesta terra és tan ferma?
Explica’m per què els ocells no voleien aquest matí?
Diuen que els hiverns són suaus i no tan llargs...
Explica’m per què pujo les escales de dos en dos?
Sembla que el sol vol sortir.
No sempre tot té un sentit...
Imatge: Nicaragua, Palacagüina
Explica’m per què plou sense parar?
ResponElimina- Explica'm per què sempre fas que surti el sol de nou?
Explica’m que és això que sento i que no puc treure.
- Ets més forta que la por, ets la reina dels sentits, el teu regne són els camps de la puresa i la tendresa,
Explica’m què faig, on vaig, qui sóc.
- Mira dins teu, tens totes les respostes que necessites...
Arrenca les meves arrels i anem lluny d’aquí.
- Plantem una sola arrel, no l'arranquem, i transportem-la a l'altra punta del món.
Lluny, en una terra on la gent cregui en la llibertat.
- Fem que la llibertat sigui el nou ordre mundial, aquí i lluny d'aquí...
Explica’m per què aquesta terra és tan ferma?
- Ensenya'm a volar amb fermesa
Explica’m per què els ocells no voleien aquest matí?
- Ajudem als ocells a sortir del niu, ensenyem a les cries a volar...
Diuen que els hiverns són suaus i no tan llargs...
- Diuen que el millor amic de l'estiu és l'hivern, qui fa florir les plantes amb l'aigua de les mutanyes i omple els pantans...
Explica’m per què pujo les escales de dos en dos?
- Perquè és millor saber-les pujar de totes les maneres, a vegades cal de dos en dos, rapid, i d'altres més a poc a poc.
Sembla que el sol vol sortir.
- I surt, surt perquè tu li has demanat
No sempre tot té un sentit...
- No cal que tot en tingui, pot ser el que tu vulguis que sigui
Quan de temps sense saber de tu...ara he recordat un mail amb l'adreça del blog. Veig que no has perdut el temps i segueixes creixent, me n'alegro!
ResponEliminaMolt bona foto i molt bon comentari, com el blog en general.
Espero que tot vagi sobre rodes i, poc a poc, trobis les respostes a tot el que et pugui fer dubtar.
Molts records i molta sort,
neus.
PD: records de la Pobla que ja no es recorda de la teva cara...jeje!
Neus!!Quina il·lusió el teu comentari, espero que estiguis bé.
ResponEliminaDoncs, no descartis que aquest estiu ens veieu la cara per allà dalt, em sembla que pujaré uns dies amb l'Anna,si encara m'hi voleu, i anirem de festa major en festa major, això si, aquest cop no ens perdrem pel camí...
Tinc ganes de veure't, una abraçada veciiiinaaa