Hi molts tipus de lligams, molts tipus de relacions que establim amb certes persones i que no sabem ben bé el per què existeix aquest lligam tan fort què ens uneix, per atzar o per destí i que ens provoca un sentiment molt intens. Els lligams es van formant a mesura que anem coneixent a les persones, amb algunes serà un lligam d’amistat creat per anys i anys de relació, altres per amor i altres simplement per una mirada o un sentiment que ens transmet seguretat i harmonia. Els lligams no tenen límits, la vida si. No hi ha vida sense límits, sense límits no es pot viure. Límits que cal canviar, anar transformant al llarg del temps, límits que cada un ha d’anar aprenent a través de l’educació.
L’única manera d’ensenyar a estimar és estimant, tot respectant els somnis i les pors dels altres, però sense deixar que el silenci imperi. Tots ens convertim en educadors i en aprenents, podem ensenyar a fer obres d’art o bé a fer veritables destrosses. I per poder fer una obra d’art es necessita sensibilitat i ètica.
Ningú ho sap tot, ningú ho ignora tot.
Però cal que ens ensenyin a ser feliços?
Aquí us deixo un tastet d’un reportatge, ja de fa uns quants anys, de 60 Minuts titulat Pensant en els altres on s’explica des de la tendresa, una manera d’entendre l’aprenentatge en una escola japonesa. Si en voleu més el teniu al youtube en sis parts, apareixen conceptes i i lliçons de vida que moltes vegades al fer-nos grans ens anem deixant pel camí.
Bonica, ja et trobava a faltar, has trigat molt a actualitzar, no pot ser que estiguis tan ocupada!
ResponEliminaGenial el text, desprès de mirar Perduts el posaré amb el documental!
Parlem molt i molt aviat!
Els lligams són la base de la vida, les venes i arteries que ens unieixen amb la realitat i el món que ens envolta. Però, que serien els lligams sense les persones? Res, perquè els lligams són les persones amb qui et relaciones. N'hi ha de molts tipus, però no podem viure alienats de la resta d'ànimes, necessitem el lligam com l'aigua que bevem. Jo, em quedo amb el lligam de l'amor: per els pares i la familia, per els amics, per la vida i els princpis en els que creus, però sense cap dubte, el més gran i intens de tots, és l'amor per la persona que t'il·lumina amb el seu amor correspots.
ResponEliminaUn documental increïble el de 60 minuts, demostra que hi ha una altra manera de fer les coses, que no tot s'ha de fer com ho fa la majoria. La sensibilitat hauria de ser la base de l'ensenyament.
Una vegada més, gràcies per ensenyar-nos a estimar...
Una abraçada