Des de ben petits ens expliquen històries de por, on les tenebres i els castells encantats en són els principals protagonistes. Històries però, que sempre tenen un final feliç i que acabaven per allunyar totes aquelles angoixes que podíem sentir dins nostre mentre escoltàvem el relat.
De més grans però, les pors que anem coneixent són ben diferents, tenim por de perdre allò que hem trobat o aconseguit amb esforç i dedicació, por de la mort, por a patir, por a que ens facin mal..., la por es present en gairebé totes les accions de la nostra vida.
Com més gran som més decisions cal prendre, i triar ens comporta una situació d’angoixa per no saber si realment estarem fent allò correcte.
Ens trobem un anomalia al cos i tenim por d’estar malalts, ens mirem al mirall i tenim por de no agradar, estimem i tenim por a que ens facin mal…
A més a més, des de l’autoritat, des del poder, s’avisa del que ens pot passar si; fumem, bevem o plorem més del compte.
Si mantenim una conversa molt propera amb algú, podríem contraure una nova grip; si fem l’amor amb algú, qualsevol malaltia de transmissió sexual; si ballem massa, amb el temps podríem patir artrosis…
Quina sort però, que les noves tecnologies ens permetran no moure’ns de casa i comunicar-nos a través del facebook, Messenger… Així tindrem menys perills a l’abast…
Potser és que les pors s’estan apoderant de la societat, i de tots nosaltres, i es clar, la por a la pròpia por no deixa viure.
Les pors hi seran sempre, només hem d’aprendre a conviure amb elles.
Tot el que ha de passar, acaba passant en el moment precís.
Grans paraules les de Eduardo Galeano
"miedo a vivir, miedo a descansar sin pastillas para dormir..."grans paraules de Galeano, però tu sempre saps treure profit de totes aquestes perspectives....i ens ho fas proper.
ResponEliminauna abraçada bonica
Les persones són l'únic animal del nostre món que temen a la mort.
ResponEliminaAmb aquest pretext ens omplim les nostres vides d'activitats i obligacions, de creences, d'ideals... viure la vida com d'altres éssers vius no té sentit per a nosaltres.
De fet, som l'unic animal que beu sense tenir set, menja sense tenir gana i copul·la sense objectiu de reproduir-se. Una vegada més el plaer ens ajuda a entendre la nostra existència, més encara en l'actualitat, on sembla que plaer sigui el model de vida a seguir.El plaer pot ser l'antítesi de la por, l'antònim de l'angoixa, el company de la confiança en un mateix. Però.. i les persones que gaudeixen la por?