El temps ho cura tot, o almenys això és el que pensava ella, però el cert és que dubtava de si realment a vegades el temps també ho agreuja tot.
Sovint, creia que allò que tant li agradava no podia fer-li mal. Però s’equivocava, allò que tant li agradava, allò en que sempre havia somniat, podia fer-la angoixar de valent.
És difícil trobar respostes, és difícil saber què vols i què no. No ens han ensenyat a triar, sense haver-nos de penedir d’allò escollit, acceptant les conseqüències que la decisió final pugui comportar, pensava per dins, amb la veu tremolosa i els nervis a flor de pell.
A mesura que creixem, sembla que més ens costi triar allò que volem, és que tenim més pors?
I les pors, què són les pors?
I amb un petit somriure vaig dir-me que tot aniria bé, que tot m’aniria bé.
Ara, toca ser valents...
Ara que sé que no m'has abandonat en el món blocaire ja em sento una mica més valenta i disposada a continuar! Ets valenta, això no ho dubtis mai i a la gent valenta només li pot anar bé. Encantada de poder tornar a llegir-te! A veure si et passes pel nou bloc i em dius q et sembla la meva faceta d'escriptora de ficció! Un petó nina!
ResponElimina