Un altre any, després de l’últim replet de somnis incomplerts, pintures de paret, bicicletes vora el mar, papallones d’ales trencades, castells inacabats, espelmes per cremar, mitjons gruixuts, petons amargs, nits d’estiu sense callar, hores mortes per pensar, somriures atrofiats, illes inexistents, o que ja s’han enfonsat...
Nou any, potser no és nou sinó que és present. No es diferencia de l’anterior, només és una manera de poder comptabilitzar el temps. Per què el temps no són hores, dies, mesos o anys, el temps és allò viscut, la intensitat que fa que uns o altres moments siguin més curts o més llargs. El temps recau sobre aquells que son infeliços, i els pesa com si uns quants quilos de patates els caiguessin al damunt sense avisar. Per als més feliços, en canvi, el temps és com una ploma que escapa de l’ocell, i es deixa portar pel vent d’un indret a un altre sense ni adonar-se’n.
Feliç 2011, i feliços instants fugaços
Tant de bo aquest 2011 no sigue més que un cúmul interminable de moments feliços, perquè ens els mereixem, d'això no en tinc cap dubte.
ResponEliminaEspero que el vent ens porti ben lluny i que ens ho poguem explicar!
T'estimo bonica!
Perquè de vegades la vida no es medeix en anys, sinó en bons moments. Respira i vola, bonica, que tot és de colors.
ResponEliminauna abraçada!t'estimo
Bon any!! sense nostàlgia per la lleugeresa del que ha dit fins aviat, i aquest aviat està al caure. un petó molt fort, co-presidenta de la república independent de casa vostra!
ResponEliminaQuè és el temps sinó un seguit de moments que recordes en funció de la intensitat amb que els has viscut?
ResponEliminaQuè és la felicitat sinó un seguit de moments que t'han permès volar?
Què és la tristesa sinó un seguit de momentes que t'han fet caure del vol?
La vida és un seguit de moments, feliços i tristos, però tots necessaris per poder diferenciar entre uns i altres...
Per aquest 2011 els propósits hi són, les ganes també... Només cal anar-los a buscar