Quan l’altre dia
rellegint el diari, vaig assabentar-me de la notícia, el cor se’m va encongir
de cop, el cap m’anava a mil per hora recordant moments de fa més de mig any
enrere, moments que sovint em venen al cap, però que desprès de llegir la
notícia em disparaven sense parar els pensaments.
Una altra mort injusta, una altra persona
jove i amant de la vida. I no puc deixar de posar-me en la pell dels seus, dels
més propers, de com de difícil és acceptar que no veuràs més a aquella persona
que tant estimes, quan encara avui no ho puc entendre.
Però per altra banda, he comprès que això és
la vida, que consisteix en viure-la, per morir sense penedir-te de res, i que
els anys no sumen en plenitud, sinó que és la qualitat dels moments viscuts la que
fa que una vida sigui el més intensa i plena possible.
I llegint cada escrit de la Tatiana
Sisquella, em penso i crec no equivocar-me, que era una persona que ho sabia
fer bé, això d’aprofitar moments.
Som aquí, i no sabem per quan de temps.
Cal viure el present, ara cal que les ferides
marcades al cor, ens ho permetin.
Us deixo un escrit de la
Tatiana Sisquella...
Aquest és l'any
Comença l'any 2011. L'any que la Carme tindrà
un fill i li posarà el nom de l'avi patern.
També serà l'any que en Miquel se
separarà de la Mónica, després d'haver-se promès amor etern, i que l'Eila rebrà
una beca per anar a estudiar a Alemanya, on es quedarà a viure la resta de la
seva vida.
El 2011 en
Yussouf trobarà una feina estable conduint l'autobús de la línia 14 i, per
primera vegada, la Marta esnifarà cocaïna en una festa. Aquest any en Juanjo
farà, per fi, el viatge dels seus somnis a la Patagònia i la Sara s'atrevirà a
dir als seus pares que té una nòvia. Aquest serà l'any que en Martí es jubilarà
després de quatre dècades treballant a la fàbrica, que la Cèlia tindrà un
accident de cotxe que la deixarà en coma i que en Dani sortirà de la presó.
El
2011 els Feliu decidiran posar la mama en una residència i, malgrat tot, la
Sílvia i en Teo faran un cop de cap i es compraran un pis, ideal parelles, al
barri de les Corts. Serà l'any que la Graciela aprendrà a parlar i en Pere es
trobarà un bony estrany als testicles. Aquest any a casa dels Rovira els tocarà
la loteria i a la Clàudia se li morirà el seu gos Bauer.
El 2011 serà l'any que
en Fabio obrirà un restaurant italià, que anys més tard guanyarà una estrella
Michelin. També serà l'any que en Pau i en Jaume es casaran i que la Pilar
oblidarà com es diu el seu marit, quin dia va néixer i on ha posat les claus de
casa. Aquest any la Diana i en Joan aniran a Etiòpia a buscar el seu fill i
l'Agnès aprovarà el carnet de conduir. Serà l'any que en Manuel abandonarà les
oposicions a jutge i que la Michaela farà el seu primer petó amb llengua. També
serà enguany quan la Dolors s'atrevirà a denunciar el seu marit i quan el pare
Miquel penjarà els hàbits després d'una gran crisi de fe.
Tot això serà aquest
any. O potser no. Feliç incertesa.
